Facebook Twitter
VAL | CAS
Historia

Història

Els orígens del nom de la Pobla de Vallbona s’han presentat un tant incerts. És evident que el mot Pobla deriva de poblar i equival a assentament de persones o població. Quant a Vallbona, és una paraula composta de dues diccions: vall i bona, amb significat de “vall fructífera”, la qual cosa té relació amb la frondositat del paratge. D’altra banda, hi ha una tradició o llegenda entre els habitants del municipi—però sense fonament històric— que assegura que quan el Rei Jaume I va passar per aquests entorns, va exclamar: Vall bona per a un poblament o quina vall més bona!

La fertilitat agrícola d’aquesta vall ha possibilitat una continuïtat de població des de l’època ibèrica, en la qual les terres de la Vallbona formaven part del subsistema de cultius descentralitzats de la ciutat ibera d’Edeta.

Igualment, amb la conquesta romana es manté un sistema d’explotació de la terra que, a partir de viles, explota sistemàticament l’espai agrícola en benefici de les elits d’una ciutat pròxima.

La dominació musulmana -primer el califat i després des de la taifa de València- va propiciar el desenvolupament de l’alqueria de Benaguasil com una unitat de poblament important. De l’època taifa són els traçats de les séquies de l’Alguatzil, el Campés, de Dalt i de Baix, lligades a la introducció de nous modes de producció agrícola amb la introducció de cultius com l’arròs en les terres inundables, o la canya de sucre i els fruiters d’irrigació.

A partir de la conquesta cristiana, la documentació escrita és més abundant. Després de la conquesta de Jaume I, la comarca es va repoblar amb cristians per a contrarestar la majoria morisca del seu entorn, que estava fortament arrelada i cohesionada (a Riba-roja de Túria, Vilamarxant o Benaguasil) i que ocasionava freqüents conflictes pels usos de l’aigua per a l’explotació de la terra. Aquests responien a diferents patrons culturals: els islàmics amb hortes d’arròs i hortalisses i els cristians amb blats i vinyes.

D’aquesta conflictivitat, ens queda un primer registre d’un litigi dirimit per Jordi Joan, procurador de l’Infant Martí en 1380, entre l’alcaid de Benaguasil i els veïns de la Pobla, pels drets de reg que es deriven de la séquia compartida de l’lAguatzil. En aquest mateix document se li atorga a la Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguatzils que s’encarreguen del sistema de regs.

La primera notícia documental que tenim de la pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la Carta de Poblament de l’any 1382, atorgada a Fur d’Aragó pel Duc de Segorbe a una xicoteta comunitat de cristians que s’havia establit de forma ja definitiva separada del nucli vell de Benaguasil.

Historia

L’any 1401, el Papa Benet XIII cedeix les rendes de la parròquia de la Pobla a la cartoixa de Portaceli i, l’any 1403, un decret episcopal del bisbe de València fixa la residència del Rector parroquial a la Pobla.

La Pobla de Vallbona presentava 150 famílies a final del segle XVI, però l’expulsió dels moriscos dels pobles veïns, l’any 1609, va provocar trasllats a les cases i terres abandonades i va suposar una pèrdua aproximada de 300 veïns (el 48% de la seua població, segons les sèries fiscals de 1606 i 1647). El mateix terme va quedar reduït a

70 famílies el 1646 i a 60 l’any 1713. La recuperació es va retardar fins a la segona meitat del segle XVIII i, el 1787, la població va arribar a tenir 1.324 habitants.

Es va donar durant aquella centúria una recuperació econòmica, gràcies a les transformacions agrícoles i a la construcció de les masies -si bé és cert que algunes ja existien. Estaven lligades al capital rendista procedent de la ciutat i tenien bones expectatives comercials amb el vi i altres productes agrícoles aptes per a l’exportació.

Aquesta expansió agrícola, que es prolongarà fins al segle XIX, produeix un augment de la superfície cultivada que dobla la quantitat de les terres explotades de secà i d’hortes irrigades. Un augment que en molts casos necessita fortes inversions en maquinària per a elevar les aigües del Túria. Així, veiem com l’any 1845 la foneria de Bofill i Companyia de València produeix un enginy d’elevació amb motor i sénia per a la Pobla de Vallbona.

Al llarg del segle XIX, amb el procés de desamortització, s’inicia el procés de transferència de la propietat de la terra cap als explotadors més o menys directes, en un procés llarg i que no estarà exempt de dificultats jurídiques.

L’avanç dels mitjans de comunicació i transport durant el segle xx produirà un important desenrotllament agrícola i comercial a la Pobla de Vallbona. El fet de tenir millor comunicació amb València afavorirà la implantació de fàbriques i l’expansió de la seua economia cap a altres sectors.

Ajuntament de la POBLA DE VALLBONA
©2014 - LA POBLA DE VALLBONA

Avda. de Colón nº93 - 46185
La Pobla de Vallbona (València)

Avís Legal | Política de cookies
Telèfon d'informació

96 276 00 50

info@lapobladevallbona.es
Facebook
Twitter
Vimeo
Youtube
Compatible amb les últimes versions dels navegadors: Internet Explorer (9 o superior), Mozilla Firefox, Chrome y Safari.

Ús de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari.
Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, per a més informació premeu ací
Tancar