una columna

El Museu Etnològic la Casa Gran té una col•lecció d'objectes de caràcter etnogràfic compostos per múltiples i variades peces que van formar part de la societat de la Pobla de Vallbona en èpoques passades. La major part dels materials han conviscut amb la població insular fins a la meitat del segle passat.

El propòsit que ha guiat l'ajuntament a crear este fons etnogràfic ha sigut  salvaguardar una sèrie d'objectes que van formar part de la cultura material dels habitants de la zona. Van constituir efectes imprescindibles per al desenvolupament de la seua vida laboral, social i domèstica.

En l'actualitat la major part d'estes peces han deixat de ser utilitzades per la societat, perquè la funció que poseïen ha desaparegut o està sent coberta per nous objectes.

En la tasca de recopilació hi han tingut a vore especialment les associacions locals de defensa del patrimoni, que durant anys han col•laborat desinteressadament en la recollida, custòdia d'objectes i altres activitats.

El resultat és una àmplia col•lecció d'objectes de tipologia i materials constitutius molt diversos, com sol succeir amb este tipus de col•leccions.

Els béns materials d'un poble, així com la cultura immaterial amb què recobren el seu significat no solament són vestigis d'una manera de vida que han de ser conservats perquè romanguen en la memòria col•lectiva, sinó que a més són els elements que permeten construir la identitat de l'anomenada societat.

La característica comú és la utilització de la tècnica de pedra seca, és a dir, la selecció i la colocació de pedres sense tallar, unides sense argamassa, ordenades sobre un terreny de difícil orografia. Les tècniques constructives s’adapten a les característiques de la construcció, de l’orografia i a les preferències del constructor. La tipologia més comú és de planta circular, quadrangular o rectangular, amb una obertura sense tancar com accés, que constitueix l’únic punt de la il.luminació i ventilació. Sense llar ni xemeneia interior, estes construccions estàn orientades cap al Sud o l’Est per a protegir-se del fred i dels vents de la muntanya. Sol tindre una alçada de metre i mig i una amplària de tres metres i mig. Es tanquen per una falsa volta. L’origen d’aquest tipus constructiu podria èsser de tradició neolítica mediterrània i s’ha mantés viu al llarg dels segles.

Algunes d’aquestes construccions són:
Catxirulo del Garroferal Clar, Catxirulo de la Maquiva, Catxirulo del Tos Pelat, Catxirulo de la Sima, un altre Catxirulo està situat a la carretera que baixa de la Casa Blanca, un altre a la “Canyadeta dels Panissos” o “Canyada del Gallo”, en el “Forcall”, i en el parany del “Cario”.

Mas Nou o Masia de La Trinitat.

Es troba en el límit de la carretera de la Pobla de Vallbona a Ribarroja. La primitiva edificació d’esta masia data de l’any 1891. És diu que anteriorment existia en este lloc alguna edificació que pareix ser un rajolar anomenat de Cariñena, que documentalment es sap que existia des de els anys 1640 en avant. Es conta per tradició que al derruir l’edifici es troba dins d’un forn d’atobons una jarra de ceràmica plena de doblets d’or. Posiblement, al ser reconstruida l’edificació, es possà  la data en que es realitzà: 1891.
A finals del segle XIX la masia era propietat de Donya Concepción Mayans i Calleja, passant després al 1900 al Marqués de Tremolar i després al 1902 a mans del Comte de Trigona.
És posiblement la masia més coneguda entre els habitants de la Pobla de Vallbona ja que en el dies de Pasqua és costum anar a menjar-se la popular “mona de Pasqua”.

 Masia de Tous o Villa Flora.

  Esta masia, antigament anomenada Sistero, es troba a l’est de la població, junt a la carretera de València-Llíria i va pertanyer a la familia de l’advocat Don August Danvila i Jaldero i la seua dona Donya Flora Moreno. Segons referència de Don August, en el lloc que ocupa la masia podia haber existit alguna villa romana, per haver aparegut alguns vestigis d’aquella època.
La masia és un gran edifici amb diverses depenencies adosades a ella mateixa. Don August Danvila construí  de forma contigua a la masia, una diminuta església de 60 metres quadrats.
En vida dels senyors August i Flora, els habitants de la població solien anar els dies de Pasqua a la masia, sent obsequiats pel matrimoni amb berenars i jocs..

Altres masies menys mencionades o conegudes per la gent del poble són:  El “Mas Vell” o “Masiade Santa Bárbara”, “Masia Maquiva”, “Masia Miralles”, “Masia de Jimenez”, “Masia Payà o Correll”, “Masia del Rincón”,  “Masia de Artalejo o Castelló”, “Masia de las Almas”, “Mas de Mascarós”, “Mas de la Barraqueta”, “Mas o casa de Alcedo”, “Mas del Barranquet”,etc.