una columna

L’església parroquial de Santiago Apóstol va tindre el seu origen en un xicotet temple edificat en temps de la Reconquesta amb estil predominantment gòtic. Era de construcció molt simple sense capelles laterals i amb un altar al fons. A la dreta de la nau central trobem diverses capelles que s’afegiren al segle XVII i tenen l’estil predominant d’eixa època: el churrigueresco.

La porta que dóna accés a l’església esta xapada de metall i clapejada de claus. Al franquejar-la arribem al cancell, en els laterals trobem dos portes: la de la dreta condueix al cor i la de l’esquera a la torre del campanar. A la part central trobem les tres portes que condueixen a la nau central d’estil gòtic i decoració d’ algepseria.

Cap al final del segle XVIII, en època neoclàsica es van adquirir uns torreons i es va edificar la nau lateral amb les seues corresponents capelles, es va afegir un creuer i una cúpula d’estil neoclàsic i la torre campanar de base hexagonal que tenen una alçaria de 38 metres i està composada de quatre cossos, l’últim dels quals conté les campanes. En 1898 s’afegiren a la torre uns anells a la part superior perquè l’obra s’estava clivellant. Aquest temple presenta l’evolució estilista típica de les esglésies valencianes, és a dir, una estructura d’estil gòtic original que es va adaptar a les exigències d’ampliacions transformadores de planta de creu llatina i presbiteri neoclàsic. En un dels braços del creuer es troba la image de Sant Sebastià patró de La Pobla de Vallbona. L’actual image fou el•laborada a l’any 1940 per l’escultor Rafael Alemany de València, gràcies a una fotogràfia que es guardava de l’anterior sant que fou cremat en 1936 i que va servir de model a l’artista Vergara. Després dels efectes ocasionats durant la Guerra Civil , trobem que entre els anys 1940-1945 s’enrajolà de nou l’església col•locant taulells blancs i negres. Entre els anys 1964-1966 els baixos de les parets es recobrien fins a una alçada de 1 metre i 15 centímetres de marbre, es confeccionaren les grades de l’altar major i es col•locà una nova taula.

En maig de 1993 es trobaren uns frescs, la datació dels quals és polèmica entre dos associacions: “l’Associació del Patrimoni, la Història i la Cultura” i el “Departament de Patrimoni Cultural de Belles Arts”. Les pintures descobertes a la paret esquerra estàn composades de quatre escenes que representen el Naixement, l’Adoració dels Reixos Mags i la Verge de l’Anunciació. La paret de la dreta, també està composada de quartre escenes que representen a Sant Gil, Sant Abdón, La crucifixió i Sant Senent. Que van èsser restaurades amb el patrocini de la Generalitat Valenciana.