una columna

L’església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep va ser construïda pels veïns de la població, però la iniciativa la va tindre el retor Don Joaquim Barberà. Este va sustituir a l’anterior a l’any 1945. Va decidir construir una nova església sustituint a l’anterior que estava quasi en runes. 
En la reconstrucció participaren homes, dones i inclús xiquets que duien a terme treballs xicotets. Treballaven inclús dissabtes i diumenges gratuïtament. Amb la finalitat de recaptar fons, les dones recollien forment per a vendre’l, inclús demanaven la col•laboració personal de tots el veïns en les despeses, per a invertir-ho en la construcció de l’església. Un veí del poble anomenat senyor Doménech s’encarregava del transport de taulells portats des de Manises i des de l’estació de tren fins a l’església. Allí, els nens que també col•laboraven en els treballs, es passaven en cadena els taulells els uns als altres.
El retor va viure molt senzillament perquè ho va donar tot per a la construcció de l’església i gràcies al seu fort caràcter va completar la construcció així com el seu pagament quan finalitzà l’edificació de l’església. Segons alguns entrevistats la il•lusió de Don Joaquim era fer un altre campanar però desgraciadament va faltar abans de dur-ho a terme.

L’obra va ser dirigida primerament per “Bomba” i el “Mellat” que decidiren deixar el projecte per motius econòmics, després va seguir el projecte Salvador Buenaventura conegut popularment com “Taron”. Després de la construcció, la següent tasca que va fer Don Joaquim Barberà va ser que esta mateixa església s’independitzara de l’església de Santiago Apóstol. Fet que va aconseguir a l’any 1952, com està constata a la placa que es troba a la paret de l’església. Però a més a més va aconseguir que la Rascanya, el Mas de Tous i totes les masies pertanyeren a la parroquia. A l’octubre de 1947 es va posar la primera pedra, i va ser finalitzada a l’any 1957. Després construïren aproximadament dotze vivendes al voltant de l’església.