Pobla deriva de "poblar" que significa assentament de persones, població o lloc, mentres que "Vallbona" és una paraula composta de: vall i bona, amb significat de vall fructífer.
Hi ha una tradició entre els vallbonenses que assegura que quan el rei conqueridor Jaume I va passar per la població, admirat de la frondositat i bellesa de la vall va exclamar "Vall bona per a un poblament".
La primera població, data del segle XIII, es va assentar en terme de Benaguasil i estava format per cristians vells procedents d'esta població i que reclamaven un establiment allunyat del dels àrabs. Per això el senyor de Benaguasil va haver d'establir un poblat nou amb termes i possessions propis i també jurisdicció separada de Benaguasil, encara que radicada en el seu terme.
La vida de la Pobla de Vallbona, durant la primera centúria d'existència, es presenta embolicada en una discreta penombra, que a penes si aconseguix dissipar l'escassa llum d'alguns documents que d'una manera directe o per referències la citen.
Documentalment sabem que la Pobla pertanyia a la senyora Sancha Fernández, filla de Rodrigo Díaz, primer senyor de la Pobla, la qual es va casar amb el senyor Jaime Pérez, fill del Rei Conquistador.
Al morir Jaume Pérez, la seua filla, Constança es va casar amb Rodrigo de Lluna, emparentat amb la poderosa família dels Lluna, que van passar a ser senyors de Sogorb i de la baronia de la Pobla, denominació amb la qual van romandre fins l'any 1372 quan l'infant Martí l'Humà, es va casar amb la senyora Maria de Lluna, senyora de Sogorb.
Durant el segle XIV, en plena època medieval, es va construir en la Pobla, a l'igual que en moltes altres poblacions, un sistema defensiu de muralles per protegir així el territori de possibles invasions.
Actualment, encara poden apreciar-se alguns vestigis de la muralla que en alguns llocs tenia una amplària d'un metre, de fet es conserva un escut heràldic amb les barres d'Aragó que ostenta la llegenda "Salvaguardia Real" que bé poguera procedir de l'antiga muralla i possiblement estiguera col•locat en el frontis del portal principal.
La demolició de les muralles va haver d'efectuar-se a finals del segle XIX.
Les darreres dècades del segle XIV i primeres del XV són de summa importància, ja que la vida de la població creix, es desenvolupa i adquirix un vigor i una personalitat tal que amb el temps fins i tot la mateixa església de Benaguasil va dependre de la parroquial de sant Jaume de la Pobla.
Data fonamental per a la historiografia de la Pobla és la del 20 de maig de 1382. Potser a causa de les guerres de la Unió i de Castella o a les pestes que per estes dècades van assotar a la regió, alguna de les quals van delmar considerablement les poblacions, la veritat és que la Pobla va tindre necessitat d'un nou repoblament, que va revitalitzar la vida ciutadana de tal manera, que anys després, en 1427, comptava amb una població de 800 veïns.
Això va donar motiu a què els infants consorts Martí i Maria de Lluna constituïren la Pobla com a vila privilegiada i confirmada en els Furs d'Aragó.
Després de la celebració del Compromís de Casp celebrat en 1412 i en el qual els representants designats pels parlamentaris de València, Aragó i Catalunya havien de triar el rei de la Corona d'Aragó, ja que Martín l'Humà va morir el 1409 sense successió, va ser proclamat rei Ferran d'Antequera, mentres que al senyor Fadrique, fill il•legítim de Martín, li van ser reconeguts els seus drets sobre la possessió del comtat de Lluna i, per tant, com a senyor de la baronia de la Pobla.
En 1430, El senyor Fadrique de Lluna se subleva i després de ser derrotat, es refugia a Castella, on mor tràgicament; d'ací que el Rei Alfons V el Magnànim, per premiar els servicis que tant a la península com a Nàpols li havia prestat el seu germà l'infant Enrique, va expedir el 1436 un privilegi amb què li feia donació perpètua per a si i els seus descendents de la Pobla, i el va autoritzar perquè poguera redimir tal lloc de la venda o empenyorament celebrat amb la ciutat de València.
La vida de la població durant els segles XVI i XVII discorre paral•lelament als esdeveniments ocorreguts a València amb la revolta de les Germanies, moviment dirigit contra els privilegis de les classes altes, i en la qual van intervindre també els habitants d'esta població.
Ja en el segle XVIII, en 1793 va esclatar en la ciutat de València un motí contra els francesos, motí que també va arribar a la Pobla, en el qual molts francesos o afrancesats van ser morts o tirats als pous negres de les cases.
Precisament va ser esta batalla entre les tropes espanyoles contra les franceses i que es va alliberar en la part nord de la població la que va motivar la destrucció quasi total de l'ermita de Sant Sebastià que va haver de ser reconstruïda novament alguns anys després.
Font: "Historia de la Villa y Baronía de La Pobla de Vallbona".
Escut Heràldic
Per evitar els fraus i errades que es produïen en documents o autoritzacions de revistes militars davant els alcaldes de molts pobles, el 1848 el Ministeri de la Governació ordenà "el uso de Sello por los ayuntamientos".
Fou llavors qua la vila adoptà el que fins l'any 1975 havia fet servir i és el comú, amb algunes variants, de tots els pobles i llocs que no en tenien.
Antigament, l'escut tenia forma de lira musical envoltada d'una branca de llorer i una orla amb la llegenda "Municipalidad de Puebla de Vallbona". L'interior estava dividit en quatre parts i hi figuraven 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la corona reial oberta, pròpia dels reis de la casa d'Aragó.
En 1975 l'Ajuntament va decidir adoptar un escut municipal privatiu amb característiques pròpies de la vila.
L'escut es troba dividit en tres parts: en la superior sobre fons daurat (per pertànyer a l'emblema del rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó") que demostren que la Pobla en l'origen i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums d'Aragó.
A partir d'ací l'escut es troba dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fons de plata, veiem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per verd).Triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de la Pobla obeïx a la profusió d'este arbratge en el terme de la Vila. En 1791 el savi Cavanilles en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruits del Regne de València" va consignar el següent: "Hi ha porcions considerables conreades, especialment en les proximitats de la Pobla, la qual a certa distància s'oferix com un bosc de moreres". Un altre autor assegura que la plantació era tan atapeïda que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de la Pobla.
En la segona part, sobre fons blau, veiem un caseriu d'argent. El color blau en Heràldica indica lleialtat; per això el caseriu que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels vallbonenses: la fidelitat.
Finalment, timbra l'escut la corona reial tancada.
Font: "Historia de la Villa y Baronía de La Pobla de Vallbona - Vicente Llavata Pitarch"
:::
:::
:::
:::
:::
:::
:::
- aaahttp://www.lapobladevallbona.es/PortalCiudadano
- aaawww.buzonciudadano.es
- aaa/portada/empresa/Servef
- aaa/portada/ciutadania/Esports
- aaahttp://www.lapobla.tv/
- aaa/portada/ciutat/Servicis_Municipals
- aaa/portada/ajuntament/El_perfil_del_contractant0
- aaa/portada/ciutadania/cultura/agenda/AgendaPDF
- aaahttp://www.amics.gva.es/
