Existeixen evidències de població d'època ibera en el camí de carrilades de la Covatella, d'entre  el segle IV i el segle II a. C., i d'època romana imperial, on el nostre territori estava sota la influència de la ciutat d'Edeta.

En el terme de l'actual Pobla de Vallbona s'han documentat dues viles rústiques, encara que cap d'elles ha sigut objecte d'excavacions. La primera es trobava després de l'antiga casa dels peons caminers de la qual pren el nom, Casella de Peons Caminers.

En 1964, en transformar uns camps per a plantar tarongers, es van recollir diversos fragments de ceràmica romana imperial, un contrapés de teler, una rajola romboidal i diversos fragments de ceràmica comuna; també es va constatar l'existència de restes de construccions. Les ceràmiques permeten datar aquest conjunt entre els segles I i II d. C.

Les altres restes romanes de la Pobla de Vallbona fan referència a uns trams de canalització per a aigua, excavats en la roca, als voltants del Mas de Tous i en les Eres del Barranquet. Al voltant del Mas de Tous també es van trobar àmfores i pedres de molí, per la qual cosa podria indicar que era una altra vila relacionada amb el manteniment de l'aqüeducte. De qualsevol d'aquestes viles degué procedir la làpida funerària que, segons Diago, 1613, es trobava darrere de l'altar major de l'Església, encara que estava molt deteriorada.

L'existència de la Pobla de Vallbona es troba documentada per primera vegada al començament de 1282 quan en un registre del 27 d'abril d'aquell any la monarquia ordenava que es desviara el Camí Reial que discorria entre la ciutat de València i Llíria fent-lo passar per la Pobla, propietat en aquells moments de Jaume Pérez. Aquestes noves poblacions es caracteritzaven per la disposició regular de l'assentament, aconseguida mitjançant un viari ortogonal.

L'any 1382 l'Infant Martí i la seua dona Maria de Luna, comtes de Jérica i de Luna, estableixen la Carta de poblament de la Pobla de Vallbona exclusiva per a cristians.