tiempo
l'oratge
parkink lliure
pàrquing lliure
govern obert
govern obert
seu electronica
seu electrònica
cita previa
cita prèvia

Municipi de la Comunitat Valenciana, situat a la comarca del Camp de Túria, a 22,6 km de València, amb un altitud de 102 m aproximadament. La situació geogràfica de la Pobla de Vallbona és de 39º 9’ de latitud nord, i 0º 36’ de longitud oest respecte del meridià de Greenwich. Hi podem accedir des de València, a través de la CV-35 i per la línia 1 de Metro de València. 

Els habitants es diuen poblans.

La població s’ubica al sud del terme, principalment sobre terrenys plans. El punt geodèsic més alt és la muntanya Tos Pelat amb 225 m sobre el nivell del mar. El seu terme, de 33’1 km2 d’extensió, limita al nord amb Olocau i Serra, al sud amb Riba-roja del Túria, a l’est amb Bétera i l’Eliana, a l’oest amb Llíria i Benaguasil, del qual es va segregar en l’Edat Mitjana.

La superfície del terme municipal té la forma d’un rombe irregular i és regat pel riu Túria per mitjà de les séquies de l’Alguatzil, el Campés, Primera, Major i la Nova, amb les boqueres o rolls de l'Alginet i Gallipont.

En el nucli urbà es distingeixen dos sectors diferenciats: al sud, el nucli original, la vila planificada amb pla ortogonal (1382) i, al nord, «les Ventes» (antigament coneguda per «Las Ventas del Moro») en el camí de València a Llíria. En el nucli urbà, trobem el barri de Sant Josep.

 

Existeixen evidències de població d'època ibera en el camí de carrilades de la Covatella, d'entre  el segle IV i el segle II a. C., i d'època romana imperial, on el nostre territori estava sota la influència de la ciutat d'Edeta.

En el terme de l'actual Pobla de Vallbona s'han documentat dues viles rústiques, encara que cap d'elles ha sigut objecte d'excavacions. La primera es trobava després de l'antiga casa dels peons caminers de la qual pren el nom, Casella de Peons Caminers.

En 1964, en transformar uns camps per a plantar tarongers, es van recollir diversos fragments de ceràmica romana imperial, un contrapés de teler, una rajola romboidal i diversos fragments de ceràmica comuna; també es va constatar l'existència de restes de construccions. Les ceràmiques permeten datar aquest conjunt entre els segles I i II d. C.

Les altres restes romanes de la Pobla de Vallbona fan referència a uns trams de canalització per a aigua, excavats en la roca, als voltants del Mas de Tous i en les Eres del Barranquet. Al voltant del Mas de Tous també es van trobar àmfores i pedres de molí, per la qual cosa podria indicar que era una altra vila relacionada amb el manteniment de l'aqüeducte. De qualsevol d'aquestes viles degué procedir la làpida funerària que, segons Diago, 1613, es trobava darrere de l'altar major de l'Església, encara que estava molt deteriorada.

L'existència de la Pobla de Vallbona es troba documentada per primera vegada al començament de 1282 quan en un registre del 27 d'abril d'aquell any la monarquia ordenava que es desviara el Camí Reial que discorria entre la ciutat de València i Llíria fent-lo passar per la Pobla, propietat en aquells moments de Jaume Pérez. Aquestes noves poblacions es caracteritzaven per la disposició regular de l'assentament, aconseguida mitjançant un viari ortogonal.

L'any 1382 l'Infant Martí i la seua dona Maria de Luna, comtes de Jérica i de Luna, estableixen la Carta de poblament de la Pobla de Vallbona exclusiva per a cristians.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerarem que n'acepta l'ús.

Pot canviar la configuració o obtindre més informació en aquest enllaç:

accediu ací