El naixement de la Pobla de Vallbona té el seu origen en l'ocupació de les terres valencianes per part de les tropes cristianes, l'any 1238. Durant el segle XIII es van produir canvis en la titularitat del senyoriu de Benaguasil, en el qual acabaria integrant-se la Pobla de Vallbona. Es buscava la creació d'una nova població de majoria cristiana, per la qual cosa es va fundar la Pobla de Vallbona.

La Pobla de Vallbona es troba documentada per primera vegada al començament de 1282, quan aquell any la monarquia va fer desviar el Camí reial fent-lo passar pel poble, propietat en aquells moments de Jaume Pérez.

Aquestes noves poblacions cristianes es caracteritzaven per la disposició regular de l'assentament, amb un viari ortogonal, en reticle, a partir de dos eixos principals, com ja s'ordenaven els campaments i ciutats romanes.

Durant el regnat de Pere II, en un context bèl·lic contra Castella es crea en 1358 la Junta denominada de Murs i Valls, és en aquest moment quan segurament es tanca el nucli urbà de la Pobla, mitjançant murs de tàpia valenciana, obrint quatre portes: el Portal nord o del Campés, el Portal de València, el Portalet i el Portal de Benaguasil i així va romandre fins ben entrat el segle XIX. L'espai intramurs estava delimitat pels carrers Sant Josep, l'Eliana, Sant Joan Lázaro, Blasco i plaça de Sant Jaume Apòstol.

El carrer principal era el carrer Major, actual Bisbe Cervera, en la qual s'inserien els edificis de caràcter civil i religiós: la casa del Consell o Casa Consistorial en la confluència amb la travessia de les Ventes i l'església parroquial de Sant Jaume Apòstol situada en l'extrem de la porta de Benaguasil. De la rellevància del carrer Major donen mostra els escuts heràldics que encara hui perviuen en les façanes d'alguns edificis com la que correspon al número 13 del Carrer Bisbe Cervera, antic carrer Major. De finals del segle XIX i inicis del segle XX podem observar diversos edificis modernistes.

La Casa Bernal està en Les Ventes del Camí Reial, l'estat actual correspon a la fase de finals del segle XIX i inicis del segle XX, on crida l’atenció l'escut heràldic, fingit de pedra, i la façana del Carrer Colom. Va ser residència de la família Bernal, un dels propietaris va ser José María Bernal Peris, cavaller Cobert d’Alfons XIII i condecorat amb la creu al Mèrit i Beneficència. La seua filla es va casar amb l'escriptor de la Renaixença Valenciana Teodor Llorente, qui també va passar temporades en aquesta casa.

A 1.600 metres al nord del nucli urbà hi trobem les ruïnes del que un dia va ser la masia de la Casa Blanca, coneguda així pel blanc de calç amb què estaven cobertes les parets. Va ser construïda pels religiosos de la Cartoixa de Porta Coeli, situada en la serra. La propietat ocupava un terreny de 2.760 m² i sempre va estar envoltada per un mur emmerletat d'uns tres metres d’alçada.

La Casa Blanca va estar en possessió dels Cartoixos fins al 1835, quan el ministre Mendizábal va proposar-ne el Decret de Desamortització dels béns monàstics. En la seua última època va passar a mans de l'organisme Instituto Nacional de Colonización, sent abandonada abans de la dècada dels 60 del segle XX i finalment enderrocada a mitjan dècada dels 80 del mateix segle, quan ja era propietat mancomunada de la Comunitat de Regants del Pou de la Casa Blanca. Actualment, la zona està inclosa en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del Pla General, com a jaciment arqueològic.

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

L’actual ermita de Sant Sebastià està situada al costat del Calvari de la Pobla de Vallbona i presideix una plaça amb una font que presenta la figura del sant màrtir en el centre. Està identificada dins del catàleg de Béns i Espais Protegits de la població com a Bé de Rellevància Local.

L’església és de xicotetes dimensions i consta d’una sola nau, està orientada d’est a oest i té la porta d’entrada en la part sud. A sobre hi trobem l’espadanya en forma ogival. No se sap la data exacta de la construcció de l’ermita, però si tenim en compte la sostrada, arcs de diafragma i murs de tàpia, s’observa clarament la factura gòtica.

L'ESGLÉSIA DE SANT JAUME APÒSTOL

És el temple més antic de la Pobla de Vallbona, catalogat com a Bé de Rellevància Local. L’edifici consta de tres fases constructives: la primitiva església medieval del segle XIV, construïda en estil gòtic, amb una única nau de quatre trams coberts per voltes de creueria apuntades i capelles laterals situades entre contraforts, adornada amb pintures murals de finals del segle XIV.

La segona fase és la de la reforma barroca que seguint l'estètica del XVIII afig estucs i fullaraques i construeix la capella de comunió i les capelles annexes, també es modifica l'orientació del temple. Per la seua banda, la construcció de l'actual torre campanar és de la segona meitat del segle XVIII. En l'última fase, iniciada en el segle XIX en estil neoclàssic, trobem l'ampliació moderna de l'església, des de la capçalera barroca s'afig una nova capella de la comunió i es construeix la cúpula sobre creuer, capçalera o absis nou i sagristia.

Pel que fa als elements artístics destaquen les pintures d’estil gòtic lineal del segle XIV, hui situades als peus de l'església, però que van ocupar el presbiteri de l'antiga església medieval, apareixen representats els sants de la pedra, Sant Abdó i Sant Senent, i Sant Gil, patró de la pluja. En l'altre extrem del mur, hi ha diverses escenes relacionades amb la infància de Jesús. En la part inferior, una figura de la Mare de Déu agenollada en oració. En la part superior, les escenes s'emmarquen en un fingit arquitectònic polilobulat, on es representa la Nativitat i l'Epifania o Adoració dels Reis. També hi ha una escena de la Crucifixió.

De la mateixa manera, cal parar atenció al retaule de Sant Jaume, obra del pintor Joan Reixach, pertanyent amb seguretat a un retaule desaparegut per a l'Altar major, és una obra que cal incloure en el corpus de Joan Reixach per les seues característiques, datada a mitjan segle XV.

Finalment, trobem el bifaç de la Pobla de Vallbona, és un bell ostensori amb la representació doble de la Dolorosa i l'Eccehomo, que pel seu estil evolucionat podem situar a mitjan segle XV.

ESGLÉSIA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

En les Ventes existia una xicoteta ermita o capella erigida entre 1814 i 1815, durant la Guerra Civil Espanyola la xicoteta església de la Santíssima Trinitat va quedar parcialment destruïda, per la qual cosa després de la fi de la guerra es va resoldre la reconstrucció. Entre 1947 i 1950 es va construir la nova Església de la Santíssima Trinitat i Sant Josep, sufragada pels veïns i per iniciativa del rector Sr. Joaquín Barberà.

En l’actualitat s’accedeix al temple per un gran pati clausurat per una tanca i flanquejat per la Casa Badia, i un habitatge particular per a les oficines parroquials. A aquest gran pati s’obri la façana d’estil neoclàssic, davall del coronament superior trobem la imatge del Cor de Jesús i sota una arcada de mig punt que sobreïx, la de Sant Josep, flanquejat pels arcàngels Sant Rafel i Sant Miquel. La façana és molt senzilla i presenta un esvelt campanar a la part esquerra. Està catalogada com a Bé de Rellevància Local, dins del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del Terme Municipal.

ERMITA DEL MAS DE TOUS

El Mas de Tous va ser la casa dels Dànvila, on es van trobar vestigis d’un aqüeducte i una àmfora romana. L'ermita del mas es va construir sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús i Nostra Senyora de l’Abundància, es tracta d’una xicoteta construcció rectangular d’una sola nau coberta per una volta de canó, rematada amb un presbiteri poligonal. Policromada, hi destaquen colors com el daurat, el roig i el blau, propis de l’estil neo bizantí, molt utilitzat a València en el segle XIX. La decoració es completa amb un sòcol de taulells i un cicle pictòric figuratiu que recorre les parets i la volta de la capella.

CASA GRAN

És un edifici de finals del segle XVIII amb dues funcions, per una banda era habitatge i per l'altra lloc de producció d'oli i vi. Té un ampli pati amb pou, almàssera i tres trulls que tenien un ús privat i un de públic, ja que la gent del poble hi acudia per elaborar oli i vi.

L'habitatge contava amb planta baixa on vivien els estatgers i la primera planta per als senyorets. Actualment és el Museu Etnològic de la Població, declarat Col·lecció Museogràfica permanent per la Conselleria de Cultura el 23 de febrer de 2009.

CATXIRULOS

Els catxirulos són xicotetes construccions que servixen de refugi ocasional davant les inclemències del temps en les finques de secà, també com a lloc de descans en les tasques agrícoles. Es construeixen amb els materials del terreny, pedra calcària per a les parets i lloses per a tapar la coberta, amb la tècnica constructiva de la mamposteria sense morter, la unió de les pedres es realitza en sec. S’insereixen unes pedres amb altres intentant que queden els menors buits possibles, els espais entre unes pedres i altres s’omplin amb rebles, fragments més menuts per omplir els buits.

Els catxirulos tenen unes dimensions reduïdes, al voltant de 3 metres de diàmetre per 1,70 o 2,00 metres d’alçada, l’amplària dels murs sol oscil·lar entre 0,40 i 0,60 cm. Actualment, se’n coneixen mitja dotzena al terme de la Pobla de Vallbona.

CORRAL DE PATACO

És un corral ramader, d'una  superfície total de  541,35 m² i datat en el segle XIX. S'usava per a resguardar al bestiar oví i, quan els propietaris eren agricultors per a deixar estabular allí als caps de bestiar a barata a quedar-se amb l'abonament que produeixen.

Està construït amb la tècnica de la mamposteria travada amb terra i amb morter de calç. Es poden distingir diverses parts: en el centre hi ha un mur mitger que divideix el corral en dues meitats, aquest fet a vegades indica divisions per qüestions d'herència o de diferents usos.

En la part est, es localitzen les obertures dels accessos. En la part oest, està la part coberta, ja mig ruïnosa, on s'allotjaria el pastor i on segurament estaria la llar, amb la teulada a una aigua, en la part central està la part descoberta per on circula el bestiar. En la part nord hi ha un afegit d'uns 20 m².